Valoració i Opinió personal del "BLOG"

En primer lloc, destacar que he trobat un fet mol interessant al fet de fer una valoració final d’aquest blog, per tal de mostrar el profit que ha tingut per a mi la seva realització.

Així doncs, després d'haver estudiat des dels inicis de les societats prehistòriques fins a les societats modernes he pogut comprovar que des d'un principi l'ésser humà ha evolucionat segons els seus instints i els actes que aquests representen, de manera que aquest fet m’ha fet arribar a la conclusió que l'home es caracteritza per les ganes de treballar, l'esforç i la recerca d'innovacions, de la mateixa manera que l’ asociem a comportaments com l’ l'avarícia, les ganes de dominar i la discriminació del més feble. Per tant, considero que, des de que l'home va aprendre a caçar i conrear ja va començar a buscar tenir propietat, tenir altres homes que treballessin a la seva propietat amb la finalitat de treure el major benefici. Així, i amb aquesta filosofia, hem evolucionat arribant al punt en que és un país el qual vol tenir la màxima propietat i s'aprofita dels països més debilitats per a exportar les seves produccions i importar allò que necessita sempre amb condicions al seu favor. I, per tant, podem afirmar tal i com hem pogut veure al llarg del blog que de la mateixa manera s'han originat les crisis.

Personalment penso que si tots actuéssim fidels i conjuntament no existirien però he arribat a la conclusió que això ha de ser així, ja que tal i com hem pogut observar, en certa manera és bo que existeixi la competència, l'avarícia per tal d’ evolucionar i no quedar-nos estancats, ja que si l’home es regeix per aquest esperit de voler superar al seu competidor, invetarà, perfeccionarà i reforçarà el fet i indirectament fomentarà el desenvolupament (polític, econòmic, social..).

Per últim m’agradaria deixar constància del fet que dur a terme aquest blog m'ha ajudat en molts aspectes i he après moltíssimes coses de les quals no sabia fins a l’actualitat. És una manera pràctica, entretinguda i dinàmica d’anar repassant els conceptes analitzats a classe.
Personalment considero que la part més interessant ha estat, un cop resumit tot el tema, relacionar-ho amb les circumstàncies d'avui en dia, i el més curiós de tot ha estat veure que tampoc hi ha tantes diferències com m’hagués pogut imaginar (el pas del temps, les millores tecnologies, l’ evolució de la societat, etc), però per contra observem que pràcticament sempre estem submergits als mateixos problemes: oferta monetària, deflació, crisi,...ja que és aquesta la grandesa de la història.

Al llarg del temps podrem preveure períodes econòmics expansius, de crisi...etc però la gràcia és que mai podrem saber quines seran les causes i conseqüències que s’originaran d’aquests fets, i encara menys en quin moment de la història tornaran a produir-se. De manera que el que avui és present, demà ja serà història, i personalment considero que és això el que la fa tan interessant i única. Ja que com bé va dir un gran filòsof, no visquem submergits sota la pressió de què passarà demà i limitem-nos a “recordar el passat, viure el present i somiar el futur”.

En definitiva, aquesta és la meva valoració final referent al Blog de l’assignatura d’ “HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL”!!

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Ja vam parlar de les seves causes, per la qual cosa considero que és gairebé obligatori esmentar ara les principals conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Així doncs, la primera conseqüència a destacar és la destrucció d'homes i destrucció de ciutats. En aquesta frase queda resumit el saldo d'aquesta cruel guerra. Personalment considero que les conseqüències les hem de separar en tres aspectes per tal de realitzar una millor anàlisi: territorials, demogràfiques i econòmiques. D'aquí sortirà un saldo de destrucció mai abans vist en la història i que esperem que no es torni a repetir mai, pel propi bé de la humanitat, encara que lamentablement la història demostra que a l'home li encanta destruir i destruir-se.

Conseqüències territorials:
Per començar amb les mateixes és important esmentar on es van realitzar els debats. Recordem que després de la Primera Guerra Mundial va sorgir el Tractat de Versalles. Doncs en aquest cas els debats es duran a terme a Teheran (desembre de 1943), Yalta (febrer de 1945) i Potsdam, ja sense Roosevelt mort mesos abans, l'estiu de 1945. Ja endinsant-nos en les mateixes conseqüències, hem de citar les repercussions territorials on a Europa els canvis són gairebé escassos i molt petits, com la devolució de Rodas a Grècia, o la recuperació de Transilvània a les mans de Romania, malgrat haver perdut aquesta Besarabia amb l'O.R.S.S.. Japó es veu molt minvat i reduït respecte al que ara és en l'actualitat, quan abans era un veritable imperi asiàtic. A més d'això era administrat directament per l'exèrcit d'ocupació i liderat per Mac Arthur.

Tanmateix, fer especial referencial al fet que qui pateix grans i profunds canvis és Alemanya, que a diferència de la Primera Guerra, queda completament dividida a quatre zones administrades cadascuna d'elles per França, Anglaterra, Estats Units i l'O.R.S.S.. Això portarà conseqüències gairebé immediates no només per al país, sinó per al món sencer quan comencin a jugar un paper fonamental els models polítics. Aquests models quedaran manifestats amb la divisió de les dues Alemanyes, una afí a Estats Units i l'altra a l'O.R.S.S. esdevinguen separades pel famós Mur de Berlín i que donaria començament a l'anomenada Guerra Freda, duradora fins a l'engegada de l'obertura de mercat de la Unió Soviètica, és a dir en la famosa Perestroika del seu president Gorbachov.

Conseqüències demogràfiques:
Passant ja a les conseqüències demogràfiques, ens trobem davant un panorama realment desmotivant, amb un càlcul global de més de 60 milions de morts, molts d'ells ciutadans civils, encara que avui dia no són “morts civils” sinó “danys col·laterals” (faules del llenguatge polític). Això si era nou ja que en la Primera Guerra no van ser tantes les víctimes civils, per la qual cosa la commoció va ser major.
La pitjor part la portaria Rússia amb més de 20 milions de pèrdues humanes, essent Polònia una altra gran perjudicada que sense si més no voler formar part de la mateixa va perdre 6 milions d'habitants. En canvi, a l'oest d'Europa les pèrdues són relativament poques, comparant als de l'O.R.S.S ., com per exemple les 600.000 ànimes perdudes pels francesos. D'aquí es desprèn per què els països d'Europa de l'Est desitjaven càstigs molt més severs cap a Alemanya que els aliats de sempre. Però la pitjor part apareix al 1945 quan són descoberts els camps de concentració nazis. Es calculen 6 milions de jueus morts en ells, una xifra alarmant no només pel nombre sinó per l'horror que va significar aquest fet, causant una gran commoció a tot el món. Episodi realment lamentable en la història de la humanitat que malauradament s'ha anat repetint al llarg dels anys (em refereixo a la persecució i la matança sense precedents).

Conseqüències econòmiques:
En quant a les conseqüències econòmiques, una vegada finalitzada la guerra es va crear l'organisme denominat O.N.R.R.A ( United Nations Relief and Rehabilitation Administration), encarregada d'alleujar la situació principalment dels països de l'Est , reintegrant presoners de guerra a les seves llars, reorganitzant la recuperació agrícola i industrial com repartint aliments.
Però la situació era pitjor del que s’ imaginava, atès que l'economia estava completament paralitzada a causa dels bombardejos. D'una banda els sistemes de transport estaven completament destruïts en ser blancs ideals en els bombardejos (ponts, vies, etc). D’altra banda, les pròpies bombes com les mines van deixar el territori pràcticament inútil per a les pràctiques d'agricultura pel que van ser necessàries diverses ajudes estrangeres per solucionar aquesta profunda crisi europea.
El principal prestador va ser, evidentment, Estats Units, brindant ajuda econòmica que en definitiva va permetre la reconstrucció del continent en un menor període de temps que el que s'hagués emprat sense ella.

Ara a manera d'anècdota… segurament tots coneixem ja la famosa fotografia dels “tres grans“, on apareixen Churchill, Roosevelt i Stalin en la Conferència de Yalta (és la imatge de dalt de tot a la dreta). I és aleshores quan l’observo, que em pregunto certes coses que em criden molt l’atenció: Els tres grans? Doncs, i per què Alemanya es divideix en quatre? Exactament…on està França?
L'explicació d'això és simple. En aquest moment el President francès era Pétain, qui va ser durament acusat no només pels “tres grans“, sinó pel propi Xerris De Gaulle com a traïdor pel fet de signar un armistici amb els alemanys. Cedint a les pressions del Führer, signa aquest tractat generant desconfiança en els restants països i, per tant, no concorre a la Conferència de Yalta, malgrat reconèixer-se a França com a aliada i victoriosa.

En definitiva, hem pogut observar que aquesta vegada hem finalitzat amb les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, que va deixar un saldo negatiu realment impactant en la humanitat sencera, mostrant aquesta vegada fins a on és capaç d'arribar l'home amb la violència, de manera que se’ns mostren nivells mai abans imaginats.

La Crisi dels Anys Trenta

En primer lloc, m’agradaria fer referència al fet que com ja deu haver pogut veure aquesta setmana he fet dues entrades al blog, aquest fet es deu a que com ja be l’hi vaig comentar un dia a classe, tenia el petit problema de que per falta d’una entrada no arribava a les 10 entrades estipulades per l’entrega del blog, així doncs, un cop haver parlat amb vostè i haver acordat fer una nova entrada durant el pont de Maig, m’agradaria deixar constància del fet per tal de que entengui amb claretad el motiu pel qual he fet dues entrades aquesta mateixa setmana.
Així doncs, un cop dit això inici-ho el comentari del tema que tractaré en aquest blog, el qual es caracteritza per ser un tema que hem fet especial incidència aquesta setmana, ja que el considero molt interessant per ser comentat.

La crisi dels anys 30:
La situació econòmica dels EUA a la dècada del anys 20 era prospera amb un creixement de la indústria i economia molt accelerat. El 24 d’octubre de 1929, més de 29 milions d’accions es van posar a la venda a la borsa de Nova York, davant d’una demanda pràcticament nul·la provocant l’esfondrament de la borsa.

Quines van ser les causes de la catàstrofe econòmica als EUA que va remoure els fonaments econòmics de la primera meitat del segle XX a gran part del Món?
· La gran compra d’accions a crèdit per part dels bancs i dels particulars americans per obtenir beneficis ràpids. Provocant un allau ve vendes per la realització de beneficis.
· El fet anterior va provocar la baixa dels índexs borsaris i la conseqüent pèrdua de valor de les accions i dels diners dels petits i grans inversors.
· No es van poder retornar els crèdits i molts bancs van fer fallida, deixant sense diners a les persones que els tenien dipositats.
· La sobreproducció industrial i agrària dels anys anteriors, van sobrepassar la capacitat de compra dels mercats, provocant una lleugera caiguda dels preus i una forta acumulació dels estocs a les indústries que demanaven crèdits per continuar produint.
· La falta de control per part del govern dels EUA respecte a un creixement descontrolat de la producció, els crèdits i en general l’economia.
En definitiva, dir que el crac del 1929, va marcar l’inici de la crisi i en va agreujar els seus efectes.

De la crisis borsària a la depressió econòmica:
Durant els anys posteriors, el capitalisme va canviar i va començar la guerra més devastadora de la història, la II Guerra Mundial. La caiguda dels valors de les accions a Wall Street va tenir un efecte en cadena que va afectar molt negativament tot el sistema productiu i financer nord-americà.
La primera repercussió de la caiguda borsària fou l’esfondrament bancari. Més de 7.000 bancs van haver de tancar entre 1929 i 1933. Van ser incapaços de recuperar els préstecs que havien concedit per a l’especulació · i a més a més tampoc no van poder recuperar els diners que ells mateixos també havien fet servir per especular.
· La població va retirar els dipòsits bancaris davant el temor a un tancament. Així, sense líquid, els bancs posaven a la venda més accions, que no trobaven comprador, repatriaven capital prestat a l’estranger o tancaven.
· Quan va entrar en crisi el sistema bancari es van restringir els crèdits amb què subsistien moltes empreses. La conseqüència va ser el tancament de moltes indústries, les quals, prèviament, van llançar al mercat tots els estocs acumulats des de 1925.
· Aquest excés d’oferta productiva va fer caure els preus, mentre que la desocupació va créixer fins a afectar el 26 % de la població l’any 1933.
· La capacitat adquisitiva de la població baixava, per la qual cosa la crisi de sobreproducció s’agreujava.
En definitiva, les fortes relacions de l’economia internacional van facilitar que la crisi iniciada als EUA s’escampés ràpidament i perillosament arreu d’Europa i les seves colònies i per Amèrica del Sud. Els mecanismes d’exportació de la crisi van ser tres:
· La repatriació de capital duta a terme pels bancs nord-americans que reclamaran els préstecs.
· La caiguda dels preus als EUA, que van deixar els de la resta de països sense competitivitat davant de la facilitat per l’exportació.
L’aplicació d’un proteccionisme aranzelari als EUA.

Conclusió General:
Els EUA van passar a liderar l’economia mundial al mateix temps que experimentaven un fort creixement econòmic degut a l’augment de la producció i demanda, a la construcció, als béns de consum durador...Va augmentar el nivell de vida que unit amb la bona marxa de l’economia va generar un clima d’optimisme (els feliços anys 20).
El creixement de les cotitzacions en borsa va animar a molts estalviadors a invertir els estalvis i es genera una bombolla especulativa.
A finals de 1929 les cotitzacions van deixar de pujar i després van caure molt depressa, això va provocar una recessió profunda que es va estendre ràpidament a nivell mundial: depressió dels anys 30.

Comparació amb la crisi Actual:
Així doncs, tal i com hem pogut observar, és evident que ambdues crisis no son igual, però si que és cert que existeixen moltes semblances entre elles.
En primer lloc destacar el moviment de la borsa, ja que podem afirmar que el valor real del índex americà pràcticament es triplicà des del 1995 fins al 2000, i des d’aleshores fins a mitjans del 2008 va arribar a perdre un 60% del seu valor. Tanmateix, és interessant remuntar-nos al any 1924 per observar un comportament similar, ja que els preus bursatils van triplicar de 1924 al 1929 fins que finalment van iniciar un descens que es va produir del 1929 al 1932.
Així doncs, hem de ser conscients del fet que no podem resoldre els problemes utilitzant els raonaments que vam emprar per a crear-los. Com ja em pogut veure la crisi actual té molts elements nous caracteritzats per la insostenibilitat mediambiental en aspectes com la bombolla urbanística, la crisis alimentària, el canvi climàtic, l´esgotament de recursos, etc. Tornar a reincidir en aquestes polítiques, encara que fora des d´una vesant neokeynesiana, seria un gran error. Per tant, considero que cal potenciar el consum i la inversió que genera llocs de treball, però no de qualsevol manera.
A la vegada que comencem a treballar per fer front a la desfeta econòmica actual, hem de redirigir l´economia en la via de la sostenibilitat mediambiental. En la direcció de les energies alternatives (com sembla que Obama vol potenciar) i l´estalvi energètic. Fomentant el transport sostenible, (tren, transport públic, etc.) en lloc de crear infraestructures a lo loco. Impulsant una agricultura que pensa en la sobirania alimentària i la qualitat ecològica dels aliments. Apostant d´una vegada per totes per a la investigació i el desenvolupament, en definitiva, Desenvolupant els grans serveis públics, etc.Els perills d´una nova barbàrie com la patida després de la crisi de 1929 amb la segona guerra mundial, no es poden menysprear. A la insostenibilitat en la manca de recursos naturals com l´aigua, els aliments, els metalls, el petroli, etc... s' afegeixen ara els problemes que ja comença a generar el canvi climàtic i que s´agreujaran any rera any.

En definitiva m’agradaria dir que cal, i es pot, donar solució als mateixos allunyant els perills d´una nova barbàrie. Però les solucions passen necessàriament per dos conceptes: el socialisme i el respecte al medi ambient. Dit d´una altra manera: l´ecosocialisme.

La Primera Guerra Mundial

Aquesta setmana hem tractat la Primera Guerra Mundial: els inicis de la mateixa i part de les conseqüències que es van derivar. Així doncs, em centraré a explicar les seves principals característiques.

A causa del gran nombre de potències que es van veure afectades, la gran extensió geogràfica afectada i la rellevància demogràfica que va arribar el conflicte, justifiquen el nom de la Primera Guerra Mundial.
Des que Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia el 28 de juliol de 1914 fins que Alemanya va signar l'alt al foc el 11 de novembre de 1918, es va desenvolupar un conflicte bèl·lic que va superar en durada als que havien tingut lloc durant els segles XVIII i XIX. La prolongació de la guerra va suposar un gran esforç econòmic i social i va ocasionar un enorme cost demogràfic, psicològic i moral que entorpiria significativament la reconstrucció durant el llarg període de postguerra.
La guerra va durar uns quatre anys que van ser suficients per a provocar importants danys, que es van caracteritzar pels següents fets:
1) La pèrdua del 7% de la població europea, 2) el fre de la inversió i la falta de manteniment, 3) els desequilibris financers: la caiguda de les reserves metàl·liques 4) l'abandonament de la disciplina del patró or. Tanmateix, hi va haver una gran influència en la producció industrial, la dislocació de les relacions econòmiques i l'excés de capacitat en sectors tradicionals. Els problemes socials i territorials i les tristes humiliacions nacionals.
Per a la reconstrucció d'Europa feia falta ajuda exterior, la qual principalment va venir de EUA i algunes organitzacions privades sense oblidar les compensacions amb interessos. Aquestes ajudes van ser beneficioses però van provocar una lenta recuperació, un alt nivell de despesa juntament amb una depreciació dels tipus de canvi i una gran dependència de EUA. Amb tot això els anys vint van ser molt inestables, caracteritzats per la recerca de solucions i la reconstrucció dels països perjudicats. El sistema econòmic es va veure molt perjudicat perquè hi havia més diners en moviment que la quantitat existent en or. Per tant, el patró or deixà d'utilitzar-se i es van produir grans tendències inflacionistes que perjudicarien als països mes pobres per al comerç exterior.

Com a característiques principals, val a dir: Aquesta era la 1a Guerra Industrial, armament nou i molt millorat i molt més nociu i perillós-. L’economia va tenir un gran pes, i de fet era la principal causant, i els principals problemes eren l’ abastiment i el finançament.
Tanmateix, esmentar que la producció planificada va fer que el Govern en creés de noves i que aquestes és repartissin la producció. La demanda militar va fer millorar els productes i la productivitat. Les dones és van incorporar al mercat de treball, degut a que els homes eren a la guerra, de manera que es va donar per finalitzada la supremacia dels imperis.

En conclusió, ja que és un tema en el qual m'és molt difícil poder donar una opinió personal o poder comparar-lo amb algun altre tema, cal destacar les innombrables destruccions que va ocasionar la guerra i els gairebé 9 milions de persones que van morir gràcies a aquesta.
D'altra banda, fer especial rellevància a les conseqüències demogràfiques que va originar el conflicte, malgrat que els escenaris on es va desenvolupar amb especial intensitat la Gran Guerra van ser relativament reduïts, el nombre de baixes mortals que va causar va ser molt elevat: més de quatre milions entre les potències centrals i uns cinc milions entre les aliades. Entre aquestes baixes va haver-hi un important nombre de víctimes civils, molt superior al d'anteriors guerres. De manera que és important fer especial referència al fet que són els civils, la classe obrera la qual per norma general surt sempre perjudicada en qualsevol tipus de conflicte; ja sigui en la Revolució Industrial, en la Revolució Russa o, ara, en la Primera Guerra Mundial.

En definitiva, com ja he dit amb anterioritat, se’m fa difícil comparar aquesta situació amb l'actualitat ja que avui en dia penso que som una mica més racionals i menys extremistes com per a esdevenir semblants destrosses per tal d’aconseguir els nostres objectius, i dic crec perquè de vegades veient com actuem em costa de creure que hem evolucionat. Em sembla malament que hi hagi gent en el món que utilitza la violència, però em sembla vergonyós que polítics amb cultura i coneixements suficients com per a arribar a governar un país puguin pensar en el fet d’utilitzar la violència per arribar a aconseguir algun objectiu.

Sistema internacional de pagaments: “EL PATRÓ OR”

En primer lloc destacar que aquesta setmana hem començat a tractar el tema del patró or. Així doncs, esmentar que el patró or va ser un sistema monetari sota el qual el valor de la moneda d'un país era legalment definit com una quantitat fixa d'or. La moneda en circulació estava constituïda per peces d'or, o per bitllets de banc (paper moneda) que les autoritats monetàries estaven obligades a convertir, si així les hi demandava, per una quantitat determinada d'or.

Degut a l’ increment de l’ activitat econòmica i la crescuda dels intercanvis, és va augmentar també l’ oferta monetària. La gent també va començar a estalviar en bancs, i això era també molt profitós per a tothom. Un fet molt destacat, però, va ser la difusió del diner bancari (també anomenat diner fiduciari). Aquest diner bancari el formaven: bitllets, monedes, comptes corrents bancaris...etc. Els pagaments que és realitzaven entre països és seguiren fent mitjançant la lletra de canvi.
Aquest sistema internacional de pagaments, on la supremacia en termes econòmics era predominada per Gran Bretanya; realment, si analitzem la situació podem observar una gran relació amb la situació actual originada arran de la creació de l'euro, ja que de la creació d'una moneda única també formen part diversos països. Amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura; avui dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar a l'euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la qual fins ara ha estat la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.

Tanmateix, destacar com a aspectes rellevants que el sistema va ser possible a un període estable (1870-1914 amb creixement econòmic). A més si un país tenia dificultats rebia ajudes dels altres països que hi col.locaven. El paper de Gran Bretanya va ser important i la lliura era considerada com l’ or.
Al ser lliurecanvista, exportador de capital i importador de matèries primes ajudava a reequilibrar els balanços comercials d’ altres països.
Els avantatges es fonamentaven en la facilitat de moviments internacionals de capital i l’estabilitat de preus que establia.
Els inconvenients principals eren la fàcil transmissió de crisi (tendència a expandir-es degut a la forta integració entre països) i les polítiques per mantenir l’ equilibri extern que tenen conseqüències socials.
Per tant, hem de tenir molt present que amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura. Avui en dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar l’euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la que fins a dia d’avui a sigut la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.

En definitiva, aquest tema ens reflecteix des del meu punt de vista la situació d’avui en dia, ja que podríem afirmar que ens trobem en la mateixa situació. Realment és d’aquelles situacions paradigmàtiques i inversemblants que podem observar a través de la història. Actualment si observem la situació actual, els bancs també es barallant abaixant i apujant els tipus d’interès, anar injectant diners a l’economia sabent del cert que això acabarà provocant una situació deflacionista.
La única conclusió pràctica que puc arribar a concloure d’aquest tema, és que cal canviar el sistema monetari actual. Personalment considero que cal reinventar un sistema monetari racional i informatiu, capaç de complir amb eficàcia les funcions que, com hem vist, des del seu origen se li encomanaren: un sistema monetari avui instrumentalment viable i pràctic gràcies a les modernes tècniques informàtiques.

“La moneda”

En primer lloc esmentar que aquesta setmana hem reprès les classes després de Setmana Santa parlant sobre la moneda, és a dir, la unitat econòmica de canvi principal de la nostra economia. Concretament hem tractat amb les divises, un sistema monetari acceptat i bé organitzat.
Durant els últims segles estudiats, el valor nominal de la moneda coincidia amb el valor real que ve a ser el valor del material amb el qual es fabricava aquesta. Així doncs, les reserves d'or i plata i les exportacions d'un país determinaven la força de la seva economia i, per tant, del seu poder en l'intercanvi de divises.
Actualment utilitzem els diner fiduciari o bancari on la moneda i els bitllets tenen un valor determinat i el seu ús i circulació depèn de la confiança dels subjectes que les intercanvien.

Tanmateix, esmentar que aquesta setmana també hem parlat de l'estabilitat de canvis i preus, igual que de l'oferta monetària. I ja per finalitzar vam veure la importància dels tipus d'interès imposats pels bancs dins de cada país. Aquest dada és important ja que depenent del tipus d'interès, l'activitat econòmica d'un país pot variar. Per exemple, si els tipus d'interès disminuïxen augmenta la inversió.
De manera que m’agradaria destacar alguns dels efectes que ha tingut en la nostra vida quotidiana l'entrada en vigor de la moneda comunitària.
En primer lloc, dir que hi ha una clara percepció que l'euro ha encarit els preus i, en aquesta mateixa línia, que està molt estesa. Per tant, personalment considero que a perjudicat la nostra economia personal o familiar. Així mateix, es comprova que encara no ens hem familiaritzat amb la nova moneda, ja que continuem pensant en pessetes i no sabem fer de memòria càlculs senzills d'euros a pessetes i viceversa amb una mínima precisió. Per tant, podem afirmar que el període transitori de tres anys (des de l'1 de gener de 1999 fins a la mateixa data del 2002), que consistia en la utilització de l'euro escriptural, un "euro virtual" que apareixia en comptes corrents, nòmines, factures, preus de productes, etc., ha tingut un efecte menor del desitjat, ja que la moneda nacional anterior, en aquest cas la pesseta, continua prevalent en la ment dels ciutadans.

Una altra conclusió a la que he arribat, és que portem avui més diners en la cartera que abans i que pensem que la mateixa quantitat ens dura menys temps.
I en l'altre plat de la balança podem fer especial referència al fet de les constatacions positives, ja que coneixem prou bé (amb alguna excepció, com el bitllet de 200 euros) les monedes i bitllets que es troben en circulació i que ens sembla correcta l'actual disposició de bitllets i monedes.

En definitiva, destacar que el tema tractat aquesta setmana m'ha fet pensar en la importància de la unificació de la moneda a nivell europeu, és a dir, la implantació de l'euro. És veritat que no ha afavorit a tots els països a nivell particular ja que, a més de que alguns han vist la seva moneda desaparèixer, també han perdut la seva capacitat individual de jugar amb el valor de la seva pròpia moneda a nivell del comerç internacional. Tanmateix, destacar que malgrat aquests desavantatges, penso que ha significat un pas endavant per a un continent ja que es pot aconseguir eliminar diferències entre països, per tal d’ esdevenir un sistema econòmic unit amb una fermesa general.
Per tant, en aspectes generals, considero que l’euro és una moneda forta que pot competir amb el dòlar, i fins i tot en aquesta mateixa proporció li pronostiquen una fortalesa creixent a mesura que passi el temps.

El creixement econòmic modern

En primer lloc, m’agradaria destacar que aquesta Setmana Santa he hagut de fer una nova entrada al blog, ja que tal i com li vaig comentar a classe, em trobava amb el petit problema que per arribar als 10 comentaris del blog, havia d’actualitzar dues vegades en una mateixa setmana per tal de poder assolir l’objectiu final d’aquesta pràctica, amb les millors condicions possibles. Dir-li també, que l’he fet una mica més extens de l’habitual, per tal de poder aprofunditzar més en les meves explicacions i poder fer una anàlisi més detallada dels continguts que es tracten en el tema.
Així doncs, és per aquest fet que aquesta setmana actualitzo novament amb un nou tema realitzat al llarg de les últimes setmanes de classe, en el qual observem com la característica més destacada de l’evolució econòmica és el creixement sostingut, un creixement que mai havia durat tant. En aquest creixement hi haurà un increment tant de la producció total (extensiu) com de la producció per habitant (intensiu). Tanmateix, veurem com el PIB per capita augmenta escandalosament, així com la població i conseqüentment la producció.

Al llarg dels dos últims segles, el creixement econòmic s'ha basat en el creixement econòmic sostingut, essent també un creixement extensiu i intensiu; extensiu per l'increment de la producció total i intensiu per l'increment de la producció per habitant. També ha estat un creixement de gran magnitud i durada que ha implicat canvis estructurals.
A partir del segle XVI, van sorgir escoles d'ideologies econòmiques l'objectiu de les quals va ser definir un model de creixement i benestar. Abans de la Revolució Industrial (s.XVI-XVIII), existien tres vessants de pensament econòmic: els arbitristes, fisiòcrates i mercantilistes.

Els arbitristes es basaven en solucionar els problemes econòmics que amenaçaven l'estabilitat de la monarquia.
Els fisiòcrates argumentaven que la base de la riquesa es trobava en l'agricultura i els mercantilistes estaven convençuts que l'activitat mercantil era el més important per a una economia.
L'Escola Clàssica (s.XVIII-XIX) va ser liderada per Adam Smith, la qual insistia en que el creixement econòmic és major quan els recursos i els seus valors són assignats pel mercat. Els clàssics pessimistes dubtaven d'una economia de mercat sostenible. Així doncs, destacar que es caracteritzava per ser una escola que sorgeix a Escòcia, i els seus pensadors és dividien en 2 grups: Optimistes: Adam Smith, pessimistes: David Ricardo, Thomas Malthus.
Amb l'arribada del pensament de l' Escola Neoclàssica i del desenvolupament, es parlà d'un creixement per etapes que duien a l'enlairament econòmic i al consum per part de les masses. Per tant, és creixerà per etapes després de la 2a Guerra Mundial, és a dir, el creixement no serà igualat. Les etapes van ser les seguents: Societats tradicionals, Societats que reunien condicions per l’ enlairament, Enlairament i finalment Consum de masses. Tot i això, al 1960 hi va haver un canvi estructural que va afectar a tots els països. Posteriorment, al 1970, la dependència serà econòmica.
Finalment cal destacar l' Escola Neoinstitucional i evolucionista, que entre d’ altres coses valoraven l'esperit empresarial.

Com a conclusió m’agradaria basar el meu comentari a analitzar si avui en dia existeixen corrents econòmics com els dels segles comentats anteriorment.
Personalment considero que no existeixen corrents o moviments ideològics encapçalats per economistes i altres intel·lectuals, com van ser els de l'escola clàssica o neoclàssica, com a tal, és a dir, que no hi ha importants corrents ideològiques que es basin en l'economia o en com aquesta pot millorar amb tanta importància com hi havia fa uns segles.
Amb això no vull dir que no hagi corrents ideològics que facin referència a qüestions econòmiques, com poden ser els diferents partits polítics dels països, els quals evidentment fan referència a qüestions econòmiques per als diferents països, però no es tracta d'un moviment genèric, sinó de situacions puntuals en els diferents llocs del món.

Personalment considero que el capitalisme d'Adam Smith és la gran base de la nostra economia actual, ja que si no hi hagués hagut aquesta mentalitat emprenedora i innovadora a nivell empresarial per a poder desenvolupar-se mes enllà de les fronteres nacionals, avui potser, estaríem molt més endarrerits. Tanmateix, sí que és cert que l'ésser humà, com sempre he sostingut, mira per la seva avarícia i afany de poder ja sigui a nivell individual o amb el suport dels seus seguidors. I si que és cert, que aquesta competència crea disputes i problemes político-socials però també hem de tenir present que fa que per a competir les empreses innovin, intentin oferir preus mes baixos que els seus competidors; en definitiva, beneficia al consumidor.
Realment seria un problema si fos l'estat l'únic responsable del comerç i posés els seus propis preus i condicions a les quals tots ens hauríem de sotmetre. Per tant, crec que gràcies al gran economista de l' Escola Clàssica, Adam Smith, l’ economia ha millorat de manera vertiginosa però no cal oblidar el control dels actes ja que tot en excés no és bo i pot provocar problemes igual de grans que els avanços vertiginosos realitzats.

En definitiva, m’agradaria dir que en aquest tema se’ns expliquen els inicis del comerç, un procés ara totalment imprescindible que marca els nostres dies. Aquest tema ajuda a veure les diferents mentalitats d’aquell moment, i més davant d’ un fet totalment nou. Actualment a Europa lidera el lliurecanvisme, és a dir, una ideologia sense barreres pel comerç entre els països que integrin aquest continent. Així doncs, el lliurecanvisme és un procés que ha costat molts anys en fer funcionar, i precisament aquest tema ens en mostra els seus inicis.

El Sorgiment de l’economia internacional

En primer lloc destacar que la finalitat de les economies industrials és produir per vendre. La superació dels colls d’ampolla que significaven la carestia del transport va fer possible un augment dels intercanvis molt superiors al augment de la producció al llarg del segle XIX.
Tanmateix, la integració dels mercats de factors de producció es produí exportant factors de llocs on eren relativament abundants cap a llocs on eren escassos. Com que la terra no es pot moure, el capital i el treball es traslladaven als llocs on la terra era abundant.

Augment del comerç: La conseqüència del creixement va esdevenir en el fet que va provocar l’especialització, tan personal com sectorial i geogràfica, ja que en una economia especialitzada, cada persona, sector o país, necessitava intercanviar més coses amb altres, tan per a obtenir matèries primes i aliments necessaris com per trobar compradors per als seus productes.
Així doncs, podem afirmar que augmenta el comerç, l’intercanvi de mercaderies,... i es comencen a crear unes destinacions i unes procedències més marcades, segons la importància que van adquirint les ciutats.

Polítiques comercials: Les relacions comercials van experimentar un fort creixement al llarg del segle XIX, però els ritmes d’aquest creixement i la riquesa que generaven fou molt diferent segons els productes, zones i moments. Tot i això, hem de tenir present les polítiques econòmiques del proteccionisme i lliurecanvisme.
Per tant, destacar que es va potenciar tant el lliurecanvisme com el proteccionisme, ja que van esdevenir les seves pròpies etapes i uns pensadors destacats.

Tanmateix, fer especial referència al fet que per trobar treball hi va haver grans fluxos d’emigració; i relacionat amb el capital, destacar que en aquesta època ja es movia amb facilitat entre la societat, de manera que es van establir fluxos, destinacions i especialització.
Gràcies a la Revolució Industrial es va aconseguir que els mercats s’integressin, i això fou el començament de la globalització.
Esmentar també la revolució en transport, ja que va ser fonamental per a fer possible aquesta superació del coll d’ampolla que significava no poder exportar els excedents de cada país.
El resultat desencadenà en un brot d’una economia internacional centrada a Europa i en benefici d’Europa per 3 raons:
- 1) El major afegit dels bens industrials
- 2) Liquidació de les manufactures tradicionals (que no podien competir amb els productes industrials).
- 3) L’increment de la dependència de la resta del món respecte als països industrialitzats.
Característiques d’aquest comerç internacional:
- Creixement molt elevat per capita i en general
- També molt desigual donat a les diferències en participació
- Predomini d’Europa
- Major divisió internacional del treball

Conclusió Personal: Si ens parem a contemplar la situació i analitzem el lliurecanvisme amb la crisi actual del sistema financer, podrem trobar diverses similituds que considero interessants a ser comentades.
Personalment considero que és necessària una llibertat comercial per a les empreses perquè les lleis d'oferta i demanda puguin actuar per les seves pròpies tendències, de manera que s'estableixin uns limitis on les empreses puguin actuar i obtenir beneficis segons les seves habilitats comercials.
En definitiva, considero que la implantació del lliurecanvisme que va desencadenar amb la creació d’una ideologia capitalista, va ser un fet molt positiu i necessari per al desenvolupament a nivell mundial.

I en segon lloc, m’agradaria destacar que com bé hem pogut observar a l’hora d’analitzar “el sorgiment de l’economia internacional”, hem pogut veure que en aquesta etapa se’ns mostra els inicis d’un procés que avui en dia és present a tot el món, el qual l’anomenem “globalització”.
Així doncs, hem pogut analitzar com a través de l’intercanvi de mercaderies i capitals s’inicia aquest fenomen que tant s’atribueix a avantatges com a inconvenients per a la societat; ja que també hem vist la diferència de països i el desigual repartiment esdevingut entre ells, la qual cosa podem afirmar que coincideix en l’etapa actual, ja que lamentablement segueix vigent a l’actualitat.

El SEGON CERCLE dels Països industrialitzats

La difusió de la industrialització, va ser iniciada a Gran Bretanya. Després de consolidar-se la Revolució Industrial a Gran Bretanya al 1830 s'inicià la difusió que ens durà fins al 1870. Primerament a Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EUA i seguidament cap a la resta d'Europa, Rússia i Japó.
Així doncs, destacar que aquesta setmana, hem estudiat els països on arriba la industrialització. Aquests països es caracteritzen per una tardana adopció de les transformacions culturals, una localització perifèrica que provoca uns alts costos de transport, una explotació agrària tradicional de baixos rendiments i, a partir de 1860, un progressiu abandonament del lliurecanvisme.
D'altra banda, esmentar que també tenen certes diferències en quant a la dotació de matèries primes demandades a nivell mundial, la mida i la profunditat dels seus mercats i la potencialitat de creació d' un sistema d' innovació nacional.

Gran Bretanya: va ser la veu cantant del 1830 fins a 1870. El nivell de vida de la seva població va augmentar, ja que la distribució de la renda era més igualitària i existien millors drets sindicals i legislacions socials. Les seves principals indústries eren: teixit, carbó, ferro, ja que també seguia el desenvolupament del ferrocarril i la maquinària.
A partir del 1870 Gran Bretanya va patir una recaiguda a causa del avenç d'altres països (França i Alemanya).
Així doncs, podem dividir la industrialització d'aquests dos països en tres etapes: La primera va de 1800 a 1830, la segona de 1840 a 1870 i l'última de 1870 a 1913.
En primer lloc, destacar que en la primera etapa van aparèixer les innovacions però no es van desenvolupar a causa de falta de recursos, problemes polítics o la forta competència britànica.
A la segona etapa destacar fonamentalment la construcció de xarxes ferroviàries amb menys costos que anteriorment, fet que potenciava l'inici de la industrialització en aquests països; també hi va haver una especialització agrària regional.
Tanmateix, en la tercera etapa, va ser el moment en el qual es va dur a terme la plena industrialització, i on van apareixent noves aportacions. Va haver-hi, però, diferències entre uns països respecte d’ altres.
A partir del 1870 Alemanya va accelerar i França va patir un relentització. França aprofità els seus abundants rius per gener electricitat a traves d'energia hidràulica; mentres que Alemanya es va aprofitar de la guerra de França. De manera que van sorgir noves tècniques d'obtenció d'acer i amb tot això es van desencadenar les crisis agràries.

EUA: arriba a la independència el 1776. Després d'aquesta EUA era un país econòmicament ric i amb molts avantatges com: territori, mà d'obra barata...etc. Això li va facilitar la seva industrialització. A partir del 1860 EUA ja es va convertir en la primera potència mundial i va començar a rebre una garan emigració què va provocar un fort creixement demogràfic i econòmic.

Bèlgica i Suïssa: Bèlgica va ser la primera regió d' Europa continental en acceptar plenament el model britànic, principalment gràcies al fet que estava dotada de bons recursos naturals.
Suïssa i Bèlgica eren països petits, cosa que els era més fàcil canviar estructures i a més, eren molt pròxims a països pioners, fet que també els va ajudar en la seva industrialització. Els sectors que predominaven eren el miner, metal.lúrgica i tèxtil.

Si comparem la situació de l'època dels països anterior amb l'actualitat, podem observar que existeixen països que han augmentat el seu poder notablement i el seu pes en el sistema econòmic mundial, com Japó, especialitzat en la indústria tecnològica; i per contra, altres països que han perdut el seu poder per allò que destacaven en aquella època, com Espanya i la seva pèrdua de poder mineral però que ha millorat en altres camps, com pot ser el turisme o la indústria alimentària, juntament amb països que han mantingut el seu paper, com els de la perifèria nord, que segueixen sent bons exportadors de matèries primeres demandades en tot el món.

Personalment considero que si que és cert que Anglaterra va liderar el tema innovacions..., però tota la resta de països van esdevenir alguna evolució, de manera que no considero que tot depengués de Gran Bretanya, ja que de l'evolució que generava un país un altre en generava més, i així successivament.
Tot i així, és interessant veure com els països petits se’n van sortir millor del que era d’esperar, i tot gràcies a la situació geogràfica.
Tanmateix, m’agradaria destacar que les innovacions d'aquesta època van ser les més destacades fins fa ben poc temps.
En definitiva, dir que en aquest tema hem pogut observar el gran desenvolupament de Gran Bretanya respecte als altres països. Quan Gran Bretanya comença amb la revolució industrial es fa el líder del món en el moment, però a partir del moment en el qual l’hi apareix la competència ho comença a passar malament, ja que podíem observar una economia Britànica poc competitiva.

PROCÉS D' INDUSTRIALITZACIÓ: factors de producció i innovacions

En primer lloc m’agradaria donar especial èmfasis al fet que la Revolució Industrial es pot donar per acabada cap al 1830. Entre 1830 i 1870 el procés d’industrialització es va consolidar a Gran Bretanya i es va iniciar la difusió cap a altres països.
Al 1830-1850: S’exten el procés d’industrialització de Gran Bretanya i s’introdueix la nova tecnologia de la Revolució Industrial.
Al 1850-1870: es perfecciona i es difon la tecnologia de la Revolució Industrial.

Així doncs, definim el procés d’industrialització com el pas del cicle demogràfic antic al modern. En aquesta etapa la natalitat es manté elevada mentre que la mortalitat cau ràpidament, fet que va comportar un creixement ràpid de la població. Tanmateix, destacar que la caiguda de la mortalitat es deu a la desaparició de les puntes de mortalitat a causa de les epidèmies, al descens de la mortalitat infantil i posteriorment de l’adulta.
D’altra banda, la natalitat es manté i fins i tot pot arribar a augmentar durant l’etapa de transició, però molt aviat s’inicia el descens de la natalitat que marca el pas al règim demogràfic modern. Així doncs, esmentar que el descens de la natalitat es dóna per desicions voluntàries mitjançant mètodes anticonceptius o amb la mentalitat que amb menys membres de la família la qualitat de vida augmentarà, ja que els fills suposen un cost. Es va limitar el treball infantil i, per tant, es perdia una font d’ingressos, ja que l’educació dels fills suposa un cost.

La combinació d’una població gran als països que havien entrat al cicle demogràfic modern i el fort creixement de la població dels països en transició, va provocar un gran creixement de la població al s.XIX.
L’agricultura també es va afavorir de la Revolució Industrial, i es va produir la Segona Revolució Agrària. La nova agricultura necessitava adquirir al mercat una part dels inputs necessaris per al procés de producció, destinat a millorar l’alimentació animal i el rendiment de la terra (agricultura capitalista). L’agricultura es va beneficiar, també, de la millora dels transports, que facilitaven el comerç. Així doncs, els partidaris del canvi consideraven que un sistema agrari més eficaç s’havia de basar en la propietat absoluta i la lliure disponibilitat de la terra mitjançant l’eliminació de les terres comunes i open fields, i la desaparició dels drets de propietat compartits.
Les innovacions i millores abans de 1879 van ser:

1. Extensió del factory system: la Revolució Industrial va provocar un procés de concentració del treball en fàbriques i la submissió del treballador al ritme de la màquina (factory system). Així doncs, el factory system va representar unes necessitats de capital fix molt superiors per això va sorgir la borsa i la banca (merchant banks, country banks, banca mixta i bancs comercials).
2. Revolució del transport: a la Revolució Industrial el transport resulta ser un coll d’ampolla, ja que continuava sent lent i car i el més barat era l’aquàtic amb la construcció de canals. El mitjà de transport més important va ser el ferrocarril, que tenia poques restriccions i molta capacitat de càrrega a una velocitat molt superior. Els països més avançats aviat van començar a construir línies de ferrocarril que permetien créixer la indústria metal.lúrgica i siderúrgica i oferir molts llocs de treball. També va ajudar al desenvolupament borsari i a la informació de les societats anònimes. Es transforma també la navegació i apareix la navegació a vapor amb el vaixell de vapor que influeix positivament a l’ocupació i a la demanda de ferro i acer.
3. Ferro i acer: l’acer resulta més avantatjós que el ferro i es milloren les tècniques per obtenir-lo. Les innovacions permeten estalviar treball, mineral i combustible:
- BESSEMER (1856)
- SIEMENS-MARTIN (1864)
- GILCHRIST- THOMAS (1878): permet utilitzar minerals fosfòric que és més abundant i relativament més barat.
4. Energia: la màquina de vapor no va ser l’única font d’energia, també s’ha de donar importància al gas que va permetre la il.luminació de cases i carrers.

Com a conclusió dir que el creixement industrial durant els anys 1830-1870 es va produir per dos factors fonamentals:en primer lloc la intensificació en regions i sectors industrialitzats i la difusió cap a nous sectors i zones.

La Revolució Industrial

En primer lloc, considero important fer referència al fet que després d’un mes de classes, aquestes últimes setmanes hem treballat el tema de la Revolució Industrial.
Per tant, m’agradaria definir en termes generals en que es va caracteritzar aquesta etapa i fonamentalment que va significar.
Així doncs, la Revolució Industrial va designar un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Aquest procés s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya, malgrat la manca de primeres matèries i de mercats, els Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. Tanmateix, els avenços tècnics sobretot la màquina de vapor, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que es van aplicar a l'agricultura van impulsar a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

També és important fer especial referència al fet que aquesta revolució va marcar una ruptura en el curs de la història i va transformar els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, podem afirmar que la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es va caracteritzar en la producció industrial. Les ciutats es van convertir en centres superpoblats on hi havia els llocs d' habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera que va sorgí amb el maquinisme.
L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols, va impulsar l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que van configurar el món contemporani. Per tant, la clau d’ aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, està en la combinació de tots els seus condicionants: la revolució científica, l’augment de la productivitat agrària, l’augment de la urbanització i dels serveis financers, la tradició manufacturera i l’existència de recursos naturals i de capital.

Destacar també que, en aquesta etapa, es van produir invents i innovacions, deixant clar que son dos conceptes diferents, ja que els primers eren efímers i els segons s'esdevenien en el temps; de manera que l’aparició de la mineria del carbó va esdevenir un factor molt important dins del procés, ja que va ser a partir d’aquest moment quan es va començar a produir en conjunt. Destacar també la invenció de la màquina d’extracció d’aigua, la mecanització de la indústria tèxtil i fonamentalment l’aparició del ferrocarril, el qual va tenir uns efectes anomenats backward i forward que van tenir una gran transcendència dins del període.
D’altra banda, apareixen nous sectors com el químic, el del paper, l’alimentari i el del tabac. La major part d’empresaris que invertien en els esmentats sectors eren professionals liberals i no artesans.

Així doncs, les tres principals característiques de la revolució van ser: la mecanització, l'ús d'energies inanimades i l’afectació a altres sectors, de manera que la combinació d'aquestes característiques van causar un important creixement autosostingut.
La innovació tecnològica més important que va sorgir durant la revolució fou la màquina de vapor, que gràcies a ella va incrementar la capacitat productiva. Va proporcionar nous mitjans de transports, destacant el ferrocarril que va afavorir l’expansió del comerç.
Finalment, considero important destacar d’aquesta etapa que un terç de la población activa era industrial, però tot i així el sector que dominava era l'agrari, tot i haver-hi un elevat nombre de treballadors industrials. Una explicació clara sobre aquest fet és que l'agricultura era el sector que generava més ingressos per a la societat, per tant, encara hi havia una gran presència artesana.

En definitiva, dir que el concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, i també indica el gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.