El SEGON CERCLE dels Països industrialitzats

La difusió de la industrialització, va ser iniciada a Gran Bretanya. Després de consolidar-se la Revolució Industrial a Gran Bretanya al 1830 s'inicià la difusió que ens durà fins al 1870. Primerament a Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EUA i seguidament cap a la resta d'Europa, Rússia i Japó.
Així doncs, destacar que aquesta setmana, hem estudiat els països on arriba la industrialització. Aquests països es caracteritzen per una tardana adopció de les transformacions culturals, una localització perifèrica que provoca uns alts costos de transport, una explotació agrària tradicional de baixos rendiments i, a partir de 1860, un progressiu abandonament del lliurecanvisme.
D'altra banda, esmentar que també tenen certes diferències en quant a la dotació de matèries primes demandades a nivell mundial, la mida i la profunditat dels seus mercats i la potencialitat de creació d' un sistema d' innovació nacional.

Gran Bretanya: va ser la veu cantant del 1830 fins a 1870. El nivell de vida de la seva població va augmentar, ja que la distribució de la renda era més igualitària i existien millors drets sindicals i legislacions socials. Les seves principals indústries eren: teixit, carbó, ferro, ja que també seguia el desenvolupament del ferrocarril i la maquinària.
A partir del 1870 Gran Bretanya va patir una recaiguda a causa del avenç d'altres països (França i Alemanya).
Així doncs, podem dividir la industrialització d'aquests dos països en tres etapes: La primera va de 1800 a 1830, la segona de 1840 a 1870 i l'última de 1870 a 1913.
En primer lloc, destacar que en la primera etapa van aparèixer les innovacions però no es van desenvolupar a causa de falta de recursos, problemes polítics o la forta competència britànica.
A la segona etapa destacar fonamentalment la construcció de xarxes ferroviàries amb menys costos que anteriorment, fet que potenciava l'inici de la industrialització en aquests països; també hi va haver una especialització agrària regional.
Tanmateix, en la tercera etapa, va ser el moment en el qual es va dur a terme la plena industrialització, i on van apareixent noves aportacions. Va haver-hi, però, diferències entre uns països respecte d’ altres.
A partir del 1870 Alemanya va accelerar i França va patir un relentització. França aprofità els seus abundants rius per gener electricitat a traves d'energia hidràulica; mentres que Alemanya es va aprofitar de la guerra de França. De manera que van sorgir noves tècniques d'obtenció d'acer i amb tot això es van desencadenar les crisis agràries.

EUA: arriba a la independència el 1776. Després d'aquesta EUA era un país econòmicament ric i amb molts avantatges com: territori, mà d'obra barata...etc. Això li va facilitar la seva industrialització. A partir del 1860 EUA ja es va convertir en la primera potència mundial i va començar a rebre una garan emigració què va provocar un fort creixement demogràfic i econòmic.

Bèlgica i Suïssa: Bèlgica va ser la primera regió d' Europa continental en acceptar plenament el model britànic, principalment gràcies al fet que estava dotada de bons recursos naturals.
Suïssa i Bèlgica eren països petits, cosa que els era més fàcil canviar estructures i a més, eren molt pròxims a països pioners, fet que també els va ajudar en la seva industrialització. Els sectors que predominaven eren el miner, metal.lúrgica i tèxtil.

Si comparem la situació de l'època dels països anterior amb l'actualitat, podem observar que existeixen països que han augmentat el seu poder notablement i el seu pes en el sistema econòmic mundial, com Japó, especialitzat en la indústria tecnològica; i per contra, altres països que han perdut el seu poder per allò que destacaven en aquella època, com Espanya i la seva pèrdua de poder mineral però que ha millorat en altres camps, com pot ser el turisme o la indústria alimentària, juntament amb països que han mantingut el seu paper, com els de la perifèria nord, que segueixen sent bons exportadors de matèries primeres demandades en tot el món.

Personalment considero que si que és cert que Anglaterra va liderar el tema innovacions..., però tota la resta de països van esdevenir alguna evolució, de manera que no considero que tot depengués de Gran Bretanya, ja que de l'evolució que generava un país un altre en generava més, i així successivament.
Tot i així, és interessant veure com els països petits se’n van sortir millor del que era d’esperar, i tot gràcies a la situació geogràfica.
Tanmateix, m’agradaria destacar que les innovacions d'aquesta època van ser les més destacades fins fa ben poc temps.
En definitiva, dir que en aquest tema hem pogut observar el gran desenvolupament de Gran Bretanya respecte als altres països. Quan Gran Bretanya comença amb la revolució industrial es fa el líder del món en el moment, però a partir del moment en el qual l’hi apareix la competència ho comença a passar malament, ja que podíem observar una economia Britànica poc competitiva.

PROCÉS D' INDUSTRIALITZACIÓ: factors de producció i innovacions

En primer lloc m’agradaria donar especial èmfasis al fet que la Revolució Industrial es pot donar per acabada cap al 1830. Entre 1830 i 1870 el procés d’industrialització es va consolidar a Gran Bretanya i es va iniciar la difusió cap a altres països.
Al 1830-1850: S’exten el procés d’industrialització de Gran Bretanya i s’introdueix la nova tecnologia de la Revolució Industrial.
Al 1850-1870: es perfecciona i es difon la tecnologia de la Revolució Industrial.

Així doncs, definim el procés d’industrialització com el pas del cicle demogràfic antic al modern. En aquesta etapa la natalitat es manté elevada mentre que la mortalitat cau ràpidament, fet que va comportar un creixement ràpid de la població. Tanmateix, destacar que la caiguda de la mortalitat es deu a la desaparició de les puntes de mortalitat a causa de les epidèmies, al descens de la mortalitat infantil i posteriorment de l’adulta.
D’altra banda, la natalitat es manté i fins i tot pot arribar a augmentar durant l’etapa de transició, però molt aviat s’inicia el descens de la natalitat que marca el pas al règim demogràfic modern. Així doncs, esmentar que el descens de la natalitat es dóna per desicions voluntàries mitjançant mètodes anticonceptius o amb la mentalitat que amb menys membres de la família la qualitat de vida augmentarà, ja que els fills suposen un cost. Es va limitar el treball infantil i, per tant, es perdia una font d’ingressos, ja que l’educació dels fills suposa un cost.

La combinació d’una població gran als països que havien entrat al cicle demogràfic modern i el fort creixement de la població dels països en transició, va provocar un gran creixement de la població al s.XIX.
L’agricultura també es va afavorir de la Revolució Industrial, i es va produir la Segona Revolució Agrària. La nova agricultura necessitava adquirir al mercat una part dels inputs necessaris per al procés de producció, destinat a millorar l’alimentació animal i el rendiment de la terra (agricultura capitalista). L’agricultura es va beneficiar, també, de la millora dels transports, que facilitaven el comerç. Així doncs, els partidaris del canvi consideraven que un sistema agrari més eficaç s’havia de basar en la propietat absoluta i la lliure disponibilitat de la terra mitjançant l’eliminació de les terres comunes i open fields, i la desaparició dels drets de propietat compartits.
Les innovacions i millores abans de 1879 van ser:

1. Extensió del factory system: la Revolució Industrial va provocar un procés de concentració del treball en fàbriques i la submissió del treballador al ritme de la màquina (factory system). Així doncs, el factory system va representar unes necessitats de capital fix molt superiors per això va sorgir la borsa i la banca (merchant banks, country banks, banca mixta i bancs comercials).
2. Revolució del transport: a la Revolució Industrial el transport resulta ser un coll d’ampolla, ja que continuava sent lent i car i el més barat era l’aquàtic amb la construcció de canals. El mitjà de transport més important va ser el ferrocarril, que tenia poques restriccions i molta capacitat de càrrega a una velocitat molt superior. Els països més avançats aviat van començar a construir línies de ferrocarril que permetien créixer la indústria metal.lúrgica i siderúrgica i oferir molts llocs de treball. També va ajudar al desenvolupament borsari i a la informació de les societats anònimes. Es transforma també la navegació i apareix la navegació a vapor amb el vaixell de vapor que influeix positivament a l’ocupació i a la demanda de ferro i acer.
3. Ferro i acer: l’acer resulta més avantatjós que el ferro i es milloren les tècniques per obtenir-lo. Les innovacions permeten estalviar treball, mineral i combustible:
- BESSEMER (1856)
- SIEMENS-MARTIN (1864)
- GILCHRIST- THOMAS (1878): permet utilitzar minerals fosfòric que és més abundant i relativament més barat.
4. Energia: la màquina de vapor no va ser l’única font d’energia, també s’ha de donar importància al gas que va permetre la il.luminació de cases i carrers.

Com a conclusió dir que el creixement industrial durant els anys 1830-1870 es va produir per dos factors fonamentals:en primer lloc la intensificació en regions i sectors industrialitzats i la difusió cap a nous sectors i zones.

La Revolució Industrial

En primer lloc, considero important fer referència al fet que després d’un mes de classes, aquestes últimes setmanes hem treballat el tema de la Revolució Industrial.
Per tant, m’agradaria definir en termes generals en que es va caracteritzar aquesta etapa i fonamentalment que va significar.
Així doncs, la Revolució Industrial va designar un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Aquest procés s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya, malgrat la manca de primeres matèries i de mercats, els Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. Tanmateix, els avenços tècnics sobretot la màquina de vapor, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que es van aplicar a l'agricultura van impulsar a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

També és important fer especial referència al fet que aquesta revolució va marcar una ruptura en el curs de la història i va transformar els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, podem afirmar que la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es va caracteritzar en la producció industrial. Les ciutats es van convertir en centres superpoblats on hi havia els llocs d' habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera que va sorgí amb el maquinisme.
L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols, va impulsar l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que van configurar el món contemporani. Per tant, la clau d’ aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, està en la combinació de tots els seus condicionants: la revolució científica, l’augment de la productivitat agrària, l’augment de la urbanització i dels serveis financers, la tradició manufacturera i l’existència de recursos naturals i de capital.

Destacar també que, en aquesta etapa, es van produir invents i innovacions, deixant clar que son dos conceptes diferents, ja que els primers eren efímers i els segons s'esdevenien en el temps; de manera que l’aparició de la mineria del carbó va esdevenir un factor molt important dins del procés, ja que va ser a partir d’aquest moment quan es va començar a produir en conjunt. Destacar també la invenció de la màquina d’extracció d’aigua, la mecanització de la indústria tèxtil i fonamentalment l’aparició del ferrocarril, el qual va tenir uns efectes anomenats backward i forward que van tenir una gran transcendència dins del període.
D’altra banda, apareixen nous sectors com el químic, el del paper, l’alimentari i el del tabac. La major part d’empresaris que invertien en els esmentats sectors eren professionals liberals i no artesans.

Així doncs, les tres principals característiques de la revolució van ser: la mecanització, l'ús d'energies inanimades i l’afectació a altres sectors, de manera que la combinació d'aquestes característiques van causar un important creixement autosostingut.
La innovació tecnològica més important que va sorgir durant la revolució fou la màquina de vapor, que gràcies a ella va incrementar la capacitat productiva. Va proporcionar nous mitjans de transports, destacant el ferrocarril que va afavorir l’expansió del comerç.
Finalment, considero important destacar d’aquesta etapa que un terç de la población activa era industrial, però tot i així el sector que dominava era l'agrari, tot i haver-hi un elevat nombre de treballadors industrials. Una explicació clara sobre aquest fet és que l'agricultura era el sector que generava més ingressos per a la societat, per tant, encara hi havia una gran presència artesana.

En definitiva, dir que el concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, i també indica el gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.