Sistema internacional de pagaments: “EL PATRÓ OR”

En primer lloc destacar que aquesta setmana hem començat a tractar el tema del patró or. Així doncs, esmentar que el patró or va ser un sistema monetari sota el qual el valor de la moneda d'un país era legalment definit com una quantitat fixa d'or. La moneda en circulació estava constituïda per peces d'or, o per bitllets de banc (paper moneda) que les autoritats monetàries estaven obligades a convertir, si així les hi demandava, per una quantitat determinada d'or.

Degut a l’ increment de l’ activitat econòmica i la crescuda dels intercanvis, és va augmentar també l’ oferta monetària. La gent també va començar a estalviar en bancs, i això era també molt profitós per a tothom. Un fet molt destacat, però, va ser la difusió del diner bancari (també anomenat diner fiduciari). Aquest diner bancari el formaven: bitllets, monedes, comptes corrents bancaris...etc. Els pagaments que és realitzaven entre països és seguiren fent mitjançant la lletra de canvi.
Aquest sistema internacional de pagaments, on la supremacia en termes econòmics era predominada per Gran Bretanya; realment, si analitzem la situació podem observar una gran relació amb la situació actual originada arran de la creació de l'euro, ja que de la creació d'una moneda única també formen part diversos països. Amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura; avui dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar a l'euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la qual fins ara ha estat la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.

Tanmateix, destacar com a aspectes rellevants que el sistema va ser possible a un període estable (1870-1914 amb creixement econòmic). A més si un país tenia dificultats rebia ajudes dels altres països que hi col.locaven. El paper de Gran Bretanya va ser important i la lliura era considerada com l’ or.
Al ser lliurecanvista, exportador de capital i importador de matèries primes ajudava a reequilibrar els balanços comercials d’ altres països.
Els avantatges es fonamentaven en la facilitat de moviments internacionals de capital i l’estabilitat de preus que establia.
Els inconvenients principals eren la fàcil transmissió de crisi (tendència a expandir-es degut a la forta integració entre països) i les polítiques per mantenir l’ equilibri extern que tenen conseqüències socials.
Per tant, hem de tenir molt present que amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura. Avui en dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar l’euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la que fins a dia d’avui a sigut la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.

En definitiva, aquest tema ens reflecteix des del meu punt de vista la situació d’avui en dia, ja que podríem afirmar que ens trobem en la mateixa situació. Realment és d’aquelles situacions paradigmàtiques i inversemblants que podem observar a través de la història. Actualment si observem la situació actual, els bancs també es barallant abaixant i apujant els tipus d’interès, anar injectant diners a l’economia sabent del cert que això acabarà provocant una situació deflacionista.
La única conclusió pràctica que puc arribar a concloure d’aquest tema, és que cal canviar el sistema monetari actual. Personalment considero que cal reinventar un sistema monetari racional i informatiu, capaç de complir amb eficàcia les funcions que, com hem vist, des del seu origen se li encomanaren: un sistema monetari avui instrumentalment viable i pràctic gràcies a les modernes tècniques informàtiques.

“La moneda”

En primer lloc esmentar que aquesta setmana hem reprès les classes després de Setmana Santa parlant sobre la moneda, és a dir, la unitat econòmica de canvi principal de la nostra economia. Concretament hem tractat amb les divises, un sistema monetari acceptat i bé organitzat.
Durant els últims segles estudiats, el valor nominal de la moneda coincidia amb el valor real que ve a ser el valor del material amb el qual es fabricava aquesta. Així doncs, les reserves d'or i plata i les exportacions d'un país determinaven la força de la seva economia i, per tant, del seu poder en l'intercanvi de divises.
Actualment utilitzem els diner fiduciari o bancari on la moneda i els bitllets tenen un valor determinat i el seu ús i circulació depèn de la confiança dels subjectes que les intercanvien.

Tanmateix, esmentar que aquesta setmana també hem parlat de l'estabilitat de canvis i preus, igual que de l'oferta monetària. I ja per finalitzar vam veure la importància dels tipus d'interès imposats pels bancs dins de cada país. Aquest dada és important ja que depenent del tipus d'interès, l'activitat econòmica d'un país pot variar. Per exemple, si els tipus d'interès disminuïxen augmenta la inversió.
De manera que m’agradaria destacar alguns dels efectes que ha tingut en la nostra vida quotidiana l'entrada en vigor de la moneda comunitària.
En primer lloc, dir que hi ha una clara percepció que l'euro ha encarit els preus i, en aquesta mateixa línia, que està molt estesa. Per tant, personalment considero que a perjudicat la nostra economia personal o familiar. Així mateix, es comprova que encara no ens hem familiaritzat amb la nova moneda, ja que continuem pensant en pessetes i no sabem fer de memòria càlculs senzills d'euros a pessetes i viceversa amb una mínima precisió. Per tant, podem afirmar que el període transitori de tres anys (des de l'1 de gener de 1999 fins a la mateixa data del 2002), que consistia en la utilització de l'euro escriptural, un "euro virtual" que apareixia en comptes corrents, nòmines, factures, preus de productes, etc., ha tingut un efecte menor del desitjat, ja que la moneda nacional anterior, en aquest cas la pesseta, continua prevalent en la ment dels ciutadans.

Una altra conclusió a la que he arribat, és que portem avui més diners en la cartera que abans i que pensem que la mateixa quantitat ens dura menys temps.
I en l'altre plat de la balança podem fer especial referència al fet de les constatacions positives, ja que coneixem prou bé (amb alguna excepció, com el bitllet de 200 euros) les monedes i bitllets que es troben en circulació i que ens sembla correcta l'actual disposició de bitllets i monedes.

En definitiva, destacar que el tema tractat aquesta setmana m'ha fet pensar en la importància de la unificació de la moneda a nivell europeu, és a dir, la implantació de l'euro. És veritat que no ha afavorit a tots els països a nivell particular ja que, a més de que alguns han vist la seva moneda desaparèixer, també han perdut la seva capacitat individual de jugar amb el valor de la seva pròpia moneda a nivell del comerç internacional. Tanmateix, destacar que malgrat aquests desavantatges, penso que ha significat un pas endavant per a un continent ja que es pot aconseguir eliminar diferències entre països, per tal d’ esdevenir un sistema econòmic unit amb una fermesa general.
Per tant, en aspectes generals, considero que l’euro és una moneda forta que pot competir amb el dòlar, i fins i tot en aquesta mateixa proporció li pronostiquen una fortalesa creixent a mesura que passi el temps.

El creixement econòmic modern

En primer lloc, m’agradaria destacar que aquesta Setmana Santa he hagut de fer una nova entrada al blog, ja que tal i com li vaig comentar a classe, em trobava amb el petit problema que per arribar als 10 comentaris del blog, havia d’actualitzar dues vegades en una mateixa setmana per tal de poder assolir l’objectiu final d’aquesta pràctica, amb les millors condicions possibles. Dir-li també, que l’he fet una mica més extens de l’habitual, per tal de poder aprofunditzar més en les meves explicacions i poder fer una anàlisi més detallada dels continguts que es tracten en el tema.
Així doncs, és per aquest fet que aquesta setmana actualitzo novament amb un nou tema realitzat al llarg de les últimes setmanes de classe, en el qual observem com la característica més destacada de l’evolució econòmica és el creixement sostingut, un creixement que mai havia durat tant. En aquest creixement hi haurà un increment tant de la producció total (extensiu) com de la producció per habitant (intensiu). Tanmateix, veurem com el PIB per capita augmenta escandalosament, així com la població i conseqüentment la producció.

Al llarg dels dos últims segles, el creixement econòmic s'ha basat en el creixement econòmic sostingut, essent també un creixement extensiu i intensiu; extensiu per l'increment de la producció total i intensiu per l'increment de la producció per habitant. També ha estat un creixement de gran magnitud i durada que ha implicat canvis estructurals.
A partir del segle XVI, van sorgir escoles d'ideologies econòmiques l'objectiu de les quals va ser definir un model de creixement i benestar. Abans de la Revolució Industrial (s.XVI-XVIII), existien tres vessants de pensament econòmic: els arbitristes, fisiòcrates i mercantilistes.

Els arbitristes es basaven en solucionar els problemes econòmics que amenaçaven l'estabilitat de la monarquia.
Els fisiòcrates argumentaven que la base de la riquesa es trobava en l'agricultura i els mercantilistes estaven convençuts que l'activitat mercantil era el més important per a una economia.
L'Escola Clàssica (s.XVIII-XIX) va ser liderada per Adam Smith, la qual insistia en que el creixement econòmic és major quan els recursos i els seus valors són assignats pel mercat. Els clàssics pessimistes dubtaven d'una economia de mercat sostenible. Així doncs, destacar que es caracteritzava per ser una escola que sorgeix a Escòcia, i els seus pensadors és dividien en 2 grups: Optimistes: Adam Smith, pessimistes: David Ricardo, Thomas Malthus.
Amb l'arribada del pensament de l' Escola Neoclàssica i del desenvolupament, es parlà d'un creixement per etapes que duien a l'enlairament econòmic i al consum per part de les masses. Per tant, és creixerà per etapes després de la 2a Guerra Mundial, és a dir, el creixement no serà igualat. Les etapes van ser les seguents: Societats tradicionals, Societats que reunien condicions per l’ enlairament, Enlairament i finalment Consum de masses. Tot i això, al 1960 hi va haver un canvi estructural que va afectar a tots els països. Posteriorment, al 1970, la dependència serà econòmica.
Finalment cal destacar l' Escola Neoinstitucional i evolucionista, que entre d’ altres coses valoraven l'esperit empresarial.

Com a conclusió m’agradaria basar el meu comentari a analitzar si avui en dia existeixen corrents econòmics com els dels segles comentats anteriorment.
Personalment considero que no existeixen corrents o moviments ideològics encapçalats per economistes i altres intel·lectuals, com van ser els de l'escola clàssica o neoclàssica, com a tal, és a dir, que no hi ha importants corrents ideològiques que es basin en l'economia o en com aquesta pot millorar amb tanta importància com hi havia fa uns segles.
Amb això no vull dir que no hagi corrents ideològics que facin referència a qüestions econòmiques, com poden ser els diferents partits polítics dels països, els quals evidentment fan referència a qüestions econòmiques per als diferents països, però no es tracta d'un moviment genèric, sinó de situacions puntuals en els diferents llocs del món.

Personalment considero que el capitalisme d'Adam Smith és la gran base de la nostra economia actual, ja que si no hi hagués hagut aquesta mentalitat emprenedora i innovadora a nivell empresarial per a poder desenvolupar-se mes enllà de les fronteres nacionals, avui potser, estaríem molt més endarrerits. Tanmateix, sí que és cert que l'ésser humà, com sempre he sostingut, mira per la seva avarícia i afany de poder ja sigui a nivell individual o amb el suport dels seus seguidors. I si que és cert, que aquesta competència crea disputes i problemes político-socials però també hem de tenir present que fa que per a competir les empreses innovin, intentin oferir preus mes baixos que els seus competidors; en definitiva, beneficia al consumidor.
Realment seria un problema si fos l'estat l'únic responsable del comerç i posés els seus propis preus i condicions a les quals tots ens hauríem de sotmetre. Per tant, crec que gràcies al gran economista de l' Escola Clàssica, Adam Smith, l’ economia ha millorat de manera vertiginosa però no cal oblidar el control dels actes ja que tot en excés no és bo i pot provocar problemes igual de grans que els avanços vertiginosos realitzats.

En definitiva, m’agradaria dir que en aquest tema se’ns expliquen els inicis del comerç, un procés ara totalment imprescindible que marca els nostres dies. Aquest tema ajuda a veure les diferents mentalitats d’aquell moment, i més davant d’ un fet totalment nou. Actualment a Europa lidera el lliurecanvisme, és a dir, una ideologia sense barreres pel comerç entre els països que integrin aquest continent. Així doncs, el lliurecanvisme és un procés que ha costat molts anys en fer funcionar, i precisament aquest tema ens en mostra els seus inicis.

El Sorgiment de l’economia internacional

En primer lloc destacar que la finalitat de les economies industrials és produir per vendre. La superació dels colls d’ampolla que significaven la carestia del transport va fer possible un augment dels intercanvis molt superiors al augment de la producció al llarg del segle XIX.
Tanmateix, la integració dels mercats de factors de producció es produí exportant factors de llocs on eren relativament abundants cap a llocs on eren escassos. Com que la terra no es pot moure, el capital i el treball es traslladaven als llocs on la terra era abundant.

Augment del comerç: La conseqüència del creixement va esdevenir en el fet que va provocar l’especialització, tan personal com sectorial i geogràfica, ja que en una economia especialitzada, cada persona, sector o país, necessitava intercanviar més coses amb altres, tan per a obtenir matèries primes i aliments necessaris com per trobar compradors per als seus productes.
Així doncs, podem afirmar que augmenta el comerç, l’intercanvi de mercaderies,... i es comencen a crear unes destinacions i unes procedències més marcades, segons la importància que van adquirint les ciutats.

Polítiques comercials: Les relacions comercials van experimentar un fort creixement al llarg del segle XIX, però els ritmes d’aquest creixement i la riquesa que generaven fou molt diferent segons els productes, zones i moments. Tot i això, hem de tenir present les polítiques econòmiques del proteccionisme i lliurecanvisme.
Per tant, destacar que es va potenciar tant el lliurecanvisme com el proteccionisme, ja que van esdevenir les seves pròpies etapes i uns pensadors destacats.

Tanmateix, fer especial referència al fet que per trobar treball hi va haver grans fluxos d’emigració; i relacionat amb el capital, destacar que en aquesta època ja es movia amb facilitat entre la societat, de manera que es van establir fluxos, destinacions i especialització.
Gràcies a la Revolució Industrial es va aconseguir que els mercats s’integressin, i això fou el començament de la globalització.
Esmentar també la revolució en transport, ja que va ser fonamental per a fer possible aquesta superació del coll d’ampolla que significava no poder exportar els excedents de cada país.
El resultat desencadenà en un brot d’una economia internacional centrada a Europa i en benefici d’Europa per 3 raons:
- 1) El major afegit dels bens industrials
- 2) Liquidació de les manufactures tradicionals (que no podien competir amb els productes industrials).
- 3) L’increment de la dependència de la resta del món respecte als països industrialitzats.
Característiques d’aquest comerç internacional:
- Creixement molt elevat per capita i en general
- També molt desigual donat a les diferències en participació
- Predomini d’Europa
- Major divisió internacional del treball

Conclusió Personal: Si ens parem a contemplar la situació i analitzem el lliurecanvisme amb la crisi actual del sistema financer, podrem trobar diverses similituds que considero interessants a ser comentades.
Personalment considero que és necessària una llibertat comercial per a les empreses perquè les lleis d'oferta i demanda puguin actuar per les seves pròpies tendències, de manera que s'estableixin uns limitis on les empreses puguin actuar i obtenir beneficis segons les seves habilitats comercials.
En definitiva, considero que la implantació del lliurecanvisme que va desencadenar amb la creació d’una ideologia capitalista, va ser un fet molt positiu i necessari per al desenvolupament a nivell mundial.

I en segon lloc, m’agradaria destacar que com bé hem pogut observar a l’hora d’analitzar “el sorgiment de l’economia internacional”, hem pogut veure que en aquesta etapa se’ns mostra els inicis d’un procés que avui en dia és present a tot el món, el qual l’anomenem “globalització”.
Així doncs, hem pogut analitzar com a través de l’intercanvi de mercaderies i capitals s’inicia aquest fenomen que tant s’atribueix a avantatges com a inconvenients per a la societat; ja que també hem vist la diferència de països i el desigual repartiment esdevingut entre ells, la qual cosa podem afirmar que coincideix en l’etapa actual, ja que lamentablement segueix vigent a l’actualitat.