El Sorgiment de l’economia internacional

En primer lloc destacar que la finalitat de les economies industrials és produir per vendre. La superació dels colls d’ampolla que significaven la carestia del transport va fer possible un augment dels intercanvis molt superiors al augment de la producció al llarg del segle XIX.
Tanmateix, la integració dels mercats de factors de producció es produí exportant factors de llocs on eren relativament abundants cap a llocs on eren escassos. Com que la terra no es pot moure, el capital i el treball es traslladaven als llocs on la terra era abundant.

Augment del comerç: La conseqüència del creixement va esdevenir en el fet que va provocar l’especialització, tan personal com sectorial i geogràfica, ja que en una economia especialitzada, cada persona, sector o país, necessitava intercanviar més coses amb altres, tan per a obtenir matèries primes i aliments necessaris com per trobar compradors per als seus productes.
Així doncs, podem afirmar que augmenta el comerç, l’intercanvi de mercaderies,... i es comencen a crear unes destinacions i unes procedències més marcades, segons la importància que van adquirint les ciutats.

Polítiques comercials: Les relacions comercials van experimentar un fort creixement al llarg del segle XIX, però els ritmes d’aquest creixement i la riquesa que generaven fou molt diferent segons els productes, zones i moments. Tot i això, hem de tenir present les polítiques econòmiques del proteccionisme i lliurecanvisme.
Per tant, destacar que es va potenciar tant el lliurecanvisme com el proteccionisme, ja que van esdevenir les seves pròpies etapes i uns pensadors destacats.

Tanmateix, fer especial referència al fet que per trobar treball hi va haver grans fluxos d’emigració; i relacionat amb el capital, destacar que en aquesta època ja es movia amb facilitat entre la societat, de manera que es van establir fluxos, destinacions i especialització.
Gràcies a la Revolució Industrial es va aconseguir que els mercats s’integressin, i això fou el començament de la globalització.
Esmentar també la revolució en transport, ja que va ser fonamental per a fer possible aquesta superació del coll d’ampolla que significava no poder exportar els excedents de cada país.
El resultat desencadenà en un brot d’una economia internacional centrada a Europa i en benefici d’Europa per 3 raons:
- 1) El major afegit dels bens industrials
- 2) Liquidació de les manufactures tradicionals (que no podien competir amb els productes industrials).
- 3) L’increment de la dependència de la resta del món respecte als països industrialitzats.
Característiques d’aquest comerç internacional:
- Creixement molt elevat per capita i en general
- També molt desigual donat a les diferències en participació
- Predomini d’Europa
- Major divisió internacional del treball

Conclusió Personal: Si ens parem a contemplar la situació i analitzem el lliurecanvisme amb la crisi actual del sistema financer, podrem trobar diverses similituds que considero interessants a ser comentades.
Personalment considero que és necessària una llibertat comercial per a les empreses perquè les lleis d'oferta i demanda puguin actuar per les seves pròpies tendències, de manera que s'estableixin uns limitis on les empreses puguin actuar i obtenir beneficis segons les seves habilitats comercials.
En definitiva, considero que la implantació del lliurecanvisme que va desencadenar amb la creació d’una ideologia capitalista, va ser un fet molt positiu i necessari per al desenvolupament a nivell mundial.

I en segon lloc, m’agradaria destacar que com bé hem pogut observar a l’hora d’analitzar “el sorgiment de l’economia internacional”, hem pogut veure que en aquesta etapa se’ns mostra els inicis d’un procés que avui en dia és present a tot el món, el qual l’anomenem “globalització”.
Així doncs, hem pogut analitzar com a través de l’intercanvi de mercaderies i capitals s’inicia aquest fenomen que tant s’atribueix a avantatges com a inconvenients per a la societat; ja que també hem vist la diferència de països i el desigual repartiment esdevingut entre ells, la qual cosa podem afirmar que coincideix en l’etapa actual, ja que lamentablement segueix vigent a l’actualitat.