El creixement econòmic modern

En primer lloc, m’agradaria destacar que aquesta Setmana Santa he hagut de fer una nova entrada al blog, ja que tal i com li vaig comentar a classe, em trobava amb el petit problema que per arribar als 10 comentaris del blog, havia d’actualitzar dues vegades en una mateixa setmana per tal de poder assolir l’objectiu final d’aquesta pràctica, amb les millors condicions possibles. Dir-li també, que l’he fet una mica més extens de l’habitual, per tal de poder aprofunditzar més en les meves explicacions i poder fer una anàlisi més detallada dels continguts que es tracten en el tema.
Així doncs, és per aquest fet que aquesta setmana actualitzo novament amb un nou tema realitzat al llarg de les últimes setmanes de classe, en el qual observem com la característica més destacada de l’evolució econòmica és el creixement sostingut, un creixement que mai havia durat tant. En aquest creixement hi haurà un increment tant de la producció total (extensiu) com de la producció per habitant (intensiu). Tanmateix, veurem com el PIB per capita augmenta escandalosament, així com la població i conseqüentment la producció.

Al llarg dels dos últims segles, el creixement econòmic s'ha basat en el creixement econòmic sostingut, essent també un creixement extensiu i intensiu; extensiu per l'increment de la producció total i intensiu per l'increment de la producció per habitant. També ha estat un creixement de gran magnitud i durada que ha implicat canvis estructurals.
A partir del segle XVI, van sorgir escoles d'ideologies econòmiques l'objectiu de les quals va ser definir un model de creixement i benestar. Abans de la Revolució Industrial (s.XVI-XVIII), existien tres vessants de pensament econòmic: els arbitristes, fisiòcrates i mercantilistes.

Els arbitristes es basaven en solucionar els problemes econòmics que amenaçaven l'estabilitat de la monarquia.
Els fisiòcrates argumentaven que la base de la riquesa es trobava en l'agricultura i els mercantilistes estaven convençuts que l'activitat mercantil era el més important per a una economia.
L'Escola Clàssica (s.XVIII-XIX) va ser liderada per Adam Smith, la qual insistia en que el creixement econòmic és major quan els recursos i els seus valors són assignats pel mercat. Els clàssics pessimistes dubtaven d'una economia de mercat sostenible. Així doncs, destacar que es caracteritzava per ser una escola que sorgeix a Escòcia, i els seus pensadors és dividien en 2 grups: Optimistes: Adam Smith, pessimistes: David Ricardo, Thomas Malthus.
Amb l'arribada del pensament de l' Escola Neoclàssica i del desenvolupament, es parlà d'un creixement per etapes que duien a l'enlairament econòmic i al consum per part de les masses. Per tant, és creixerà per etapes després de la 2a Guerra Mundial, és a dir, el creixement no serà igualat. Les etapes van ser les seguents: Societats tradicionals, Societats que reunien condicions per l’ enlairament, Enlairament i finalment Consum de masses. Tot i això, al 1960 hi va haver un canvi estructural que va afectar a tots els països. Posteriorment, al 1970, la dependència serà econòmica.
Finalment cal destacar l' Escola Neoinstitucional i evolucionista, que entre d’ altres coses valoraven l'esperit empresarial.

Com a conclusió m’agradaria basar el meu comentari a analitzar si avui en dia existeixen corrents econòmics com els dels segles comentats anteriorment.
Personalment considero que no existeixen corrents o moviments ideològics encapçalats per economistes i altres intel·lectuals, com van ser els de l'escola clàssica o neoclàssica, com a tal, és a dir, que no hi ha importants corrents ideològiques que es basin en l'economia o en com aquesta pot millorar amb tanta importància com hi havia fa uns segles.
Amb això no vull dir que no hagi corrents ideològics que facin referència a qüestions econòmiques, com poden ser els diferents partits polítics dels països, els quals evidentment fan referència a qüestions econòmiques per als diferents països, però no es tracta d'un moviment genèric, sinó de situacions puntuals en els diferents llocs del món.

Personalment considero que el capitalisme d'Adam Smith és la gran base de la nostra economia actual, ja que si no hi hagués hagut aquesta mentalitat emprenedora i innovadora a nivell empresarial per a poder desenvolupar-se mes enllà de les fronteres nacionals, avui potser, estaríem molt més endarrerits. Tanmateix, sí que és cert que l'ésser humà, com sempre he sostingut, mira per la seva avarícia i afany de poder ja sigui a nivell individual o amb el suport dels seus seguidors. I si que és cert, que aquesta competència crea disputes i problemes político-socials però també hem de tenir present que fa que per a competir les empreses innovin, intentin oferir preus mes baixos que els seus competidors; en definitiva, beneficia al consumidor.
Realment seria un problema si fos l'estat l'únic responsable del comerç i posés els seus propis preus i condicions a les quals tots ens hauríem de sotmetre. Per tant, crec que gràcies al gran economista de l' Escola Clàssica, Adam Smith, l’ economia ha millorat de manera vertiginosa però no cal oblidar el control dels actes ja que tot en excés no és bo i pot provocar problemes igual de grans que els avanços vertiginosos realitzats.

En definitiva, m’agradaria dir que en aquest tema se’ns expliquen els inicis del comerç, un procés ara totalment imprescindible que marca els nostres dies. Aquest tema ajuda a veure les diferents mentalitats d’aquell moment, i més davant d’ un fet totalment nou. Actualment a Europa lidera el lliurecanvisme, és a dir, una ideologia sense barreres pel comerç entre els països que integrin aquest continent. Així doncs, el lliurecanvisme és un procés que ha costat molts anys en fer funcionar, i precisament aquest tema ens en mostra els seus inicis.