“La moneda”

En primer lloc esmentar que aquesta setmana hem reprès les classes després de Setmana Santa parlant sobre la moneda, és a dir, la unitat econòmica de canvi principal de la nostra economia. Concretament hem tractat amb les divises, un sistema monetari acceptat i bé organitzat.
Durant els últims segles estudiats, el valor nominal de la moneda coincidia amb el valor real que ve a ser el valor del material amb el qual es fabricava aquesta. Així doncs, les reserves d'or i plata i les exportacions d'un país determinaven la força de la seva economia i, per tant, del seu poder en l'intercanvi de divises.
Actualment utilitzem els diner fiduciari o bancari on la moneda i els bitllets tenen un valor determinat i el seu ús i circulació depèn de la confiança dels subjectes que les intercanvien.

Tanmateix, esmentar que aquesta setmana també hem parlat de l'estabilitat de canvis i preus, igual que de l'oferta monetària. I ja per finalitzar vam veure la importància dels tipus d'interès imposats pels bancs dins de cada país. Aquest dada és important ja que depenent del tipus d'interès, l'activitat econòmica d'un país pot variar. Per exemple, si els tipus d'interès disminuïxen augmenta la inversió.
De manera que m’agradaria destacar alguns dels efectes que ha tingut en la nostra vida quotidiana l'entrada en vigor de la moneda comunitària.
En primer lloc, dir que hi ha una clara percepció que l'euro ha encarit els preus i, en aquesta mateixa línia, que està molt estesa. Per tant, personalment considero que a perjudicat la nostra economia personal o familiar. Així mateix, es comprova que encara no ens hem familiaritzat amb la nova moneda, ja que continuem pensant en pessetes i no sabem fer de memòria càlculs senzills d'euros a pessetes i viceversa amb una mínima precisió. Per tant, podem afirmar que el període transitori de tres anys (des de l'1 de gener de 1999 fins a la mateixa data del 2002), que consistia en la utilització de l'euro escriptural, un "euro virtual" que apareixia en comptes corrents, nòmines, factures, preus de productes, etc., ha tingut un efecte menor del desitjat, ja que la moneda nacional anterior, en aquest cas la pesseta, continua prevalent en la ment dels ciutadans.

Una altra conclusió a la que he arribat, és que portem avui més diners en la cartera que abans i que pensem que la mateixa quantitat ens dura menys temps.
I en l'altre plat de la balança podem fer especial referència al fet de les constatacions positives, ja que coneixem prou bé (amb alguna excepció, com el bitllet de 200 euros) les monedes i bitllets que es troben en circulació i que ens sembla correcta l'actual disposició de bitllets i monedes.

En definitiva, destacar que el tema tractat aquesta setmana m'ha fet pensar en la importància de la unificació de la moneda a nivell europeu, és a dir, la implantació de l'euro. És veritat que no ha afavorit a tots els països a nivell particular ja que, a més de que alguns han vist la seva moneda desaparèixer, també han perdut la seva capacitat individual de jugar amb el valor de la seva pròpia moneda a nivell del comerç internacional. Tanmateix, destacar que malgrat aquests desavantatges, penso que ha significat un pas endavant per a un continent ja que es pot aconseguir eliminar diferències entre països, per tal d’ esdevenir un sistema econòmic unit amb una fermesa general.
Per tant, en aspectes generals, considero que l’euro és una moneda forta que pot competir amb el dòlar, i fins i tot en aquesta mateixa proporció li pronostiquen una fortalesa creixent a mesura que passi el temps.