En primer lloc destacar que aquesta setmana hem començat a tractar el tema del patró or. Així doncs, esmentar que el patró or va ser un sistema monetari sota el qual el valor de la moneda d'un país era legalment definit com una quantitat fixa d'or. La moneda en circulació estava constituïda per peces d'or, o per bitllets de banc (paper moneda) que les autoritats monetàries estaven obligades a convertir, si així les hi demandava, per una quantitat determinada d'or.
Degut a l’ increment de l’ activitat econòmica i la crescuda dels intercanvis, és va augmentar també l’ oferta monetària. La gent també va començar a estalviar en bancs, i això era també molt profitós per a tothom. Un fet molt destacat, però, va ser la difusió del diner bancari (també anomenat diner fiduciari). Aquest diner bancari el formaven: bitllets, monedes, comptes corrents bancaris...etc. Els pagaments que és realitzaven entre països és seguiren fent mitjançant la lletra de canvi.
Aquest sistema internacional de pagaments, on la supremacia en termes econòmics era predominada per Gran Bretanya; realment, si analitzem la situació podem observar una gran relació amb la situació actual originada arran de la creació de l'euro, ja que de la creació d'una moneda única també formen part diversos països. Amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura; avui dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar a l'euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la qual fins ara ha estat la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.
Tanmateix, destacar com a aspectes rellevants que el sistema va ser possible a un període estable (1870-1914 amb creixement econòmic). A més si un país tenia dificultats rebia ajudes dels altres països que hi col.locaven. El paper de Gran Bretanya va ser important i la lliura era considerada com l’ or.
Al ser lliurecanvista, exportador de capital i importador de matèries primes ajudava a reequilibrar els balanços comercials d’ altres països.
Els avantatges es fonamentaven en la facilitat de moviments internacionals de capital i l’estabilitat de preus que establia.
Els inconvenients principals eren la fàcil transmissió de crisi (tendència a expandir-es degut a la forta integració entre països) i les polítiques per mantenir l’ equilibri extern que tenen conseqüències socials.
Per tant, hem de tenir molt present que amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura. Avui en dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar l’euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la que fins a dia d’avui a sigut la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.
En definitiva, aquest tema ens reflecteix des del meu punt de vista la situació d’avui en dia, ja que podríem afirmar que ens trobem en la mateixa situació. Realment és d’aquelles situacions paradigmàtiques i inversemblants que podem observar a través de la història. Actualment si observem la situació actual, els bancs també es barallant abaixant i apujant els tipus d’interès, anar injectant diners a l’economia sabent del cert que això acabarà provocant una situació deflacionista.
La única conclusió pràctica que puc arribar a concloure d’aquest tema, és que cal canviar el sistema monetari actual. Personalment considero que cal reinventar un sistema monetari racional i informatiu, capaç de complir amb eficàcia les funcions que, com hem vist, des del seu origen se li encomanaren: un sistema monetari avui instrumentalment viable i pràctic gràcies a les modernes tècniques informàtiques.
Degut a l’ increment de l’ activitat econòmica i la crescuda dels intercanvis, és va augmentar també l’ oferta monetària. La gent també va començar a estalviar en bancs, i això era també molt profitós per a tothom. Un fet molt destacat, però, va ser la difusió del diner bancari (també anomenat diner fiduciari). Aquest diner bancari el formaven: bitllets, monedes, comptes corrents bancaris...etc. Els pagaments que és realitzaven entre països és seguiren fent mitjançant la lletra de canvi.
Aquest sistema internacional de pagaments, on la supremacia en termes econòmics era predominada per Gran Bretanya; realment, si analitzem la situació podem observar una gran relació amb la situació actual originada arran de la creació de l'euro, ja que de la creació d'una moneda única també formen part diversos països. Amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura; avui dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar a l'euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la qual fins ara ha estat la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.
Tanmateix, destacar com a aspectes rellevants que el sistema va ser possible a un període estable (1870-1914 amb creixement econòmic). A més si un país tenia dificultats rebia ajudes dels altres països que hi col.locaven. El paper de Gran Bretanya va ser important i la lliura era considerada com l’ or.
Al ser lliurecanvista, exportador de capital i importador de matèries primes ajudava a reequilibrar els balanços comercials d’ altres països.
Els avantatges es fonamentaven en la facilitat de moviments internacionals de capital i l’estabilitat de preus que establia.
Els inconvenients principals eren la fàcil transmissió de crisi (tendència a expandir-es degut a la forta integració entre països) i les polítiques per mantenir l’ equilibri extern que tenen conseqüències socials.
Per tant, hem de tenir molt present que amb el patró or, el predomini britànic prestigiava la lliura. Avui en dia, la zona euro, amb els seus països integrants i les transaccions econòmiques que efectua, fa prestigiar l’euro. La moneda única europea ha arribat a estar al nivell de la que fins a dia d’avui a sigut la moneda de referència a nivell mundial, el dòlar.
En definitiva, aquest tema ens reflecteix des del meu punt de vista la situació d’avui en dia, ja que podríem afirmar que ens trobem en la mateixa situació. Realment és d’aquelles situacions paradigmàtiques i inversemblants que podem observar a través de la història. Actualment si observem la situació actual, els bancs també es barallant abaixant i apujant els tipus d’interès, anar injectant diners a l’economia sabent del cert que això acabarà provocant una situació deflacionista.
La única conclusió pràctica que puc arribar a concloure d’aquest tema, és que cal canviar el sistema monetari actual. Personalment considero que cal reinventar un sistema monetari racional i informatiu, capaç de complir amb eficàcia les funcions que, com hem vist, des del seu origen se li encomanaren: un sistema monetari avui instrumentalment viable i pràctic gràcies a les modernes tècniques informàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada