La Crisi dels Anys Trenta

En primer lloc, m’agradaria fer referència al fet que com ja deu haver pogut veure aquesta setmana he fet dues entrades al blog, aquest fet es deu a que com ja be l’hi vaig comentar un dia a classe, tenia el petit problema de que per falta d’una entrada no arribava a les 10 entrades estipulades per l’entrega del blog, així doncs, un cop haver parlat amb vostè i haver acordat fer una nova entrada durant el pont de Maig, m’agradaria deixar constància del fet per tal de que entengui amb claretad el motiu pel qual he fet dues entrades aquesta mateixa setmana.
Així doncs, un cop dit això inici-ho el comentari del tema que tractaré en aquest blog, el qual es caracteritza per ser un tema que hem fet especial incidència aquesta setmana, ja que el considero molt interessant per ser comentat.

La crisi dels anys 30:
La situació econòmica dels EUA a la dècada del anys 20 era prospera amb un creixement de la indústria i economia molt accelerat. El 24 d’octubre de 1929, més de 29 milions d’accions es van posar a la venda a la borsa de Nova York, davant d’una demanda pràcticament nul·la provocant l’esfondrament de la borsa.

Quines van ser les causes de la catàstrofe econòmica als EUA que va remoure els fonaments econòmics de la primera meitat del segle XX a gran part del Món?
· La gran compra d’accions a crèdit per part dels bancs i dels particulars americans per obtenir beneficis ràpids. Provocant un allau ve vendes per la realització de beneficis.
· El fet anterior va provocar la baixa dels índexs borsaris i la conseqüent pèrdua de valor de les accions i dels diners dels petits i grans inversors.
· No es van poder retornar els crèdits i molts bancs van fer fallida, deixant sense diners a les persones que els tenien dipositats.
· La sobreproducció industrial i agrària dels anys anteriors, van sobrepassar la capacitat de compra dels mercats, provocant una lleugera caiguda dels preus i una forta acumulació dels estocs a les indústries que demanaven crèdits per continuar produint.
· La falta de control per part del govern dels EUA respecte a un creixement descontrolat de la producció, els crèdits i en general l’economia.
En definitiva, dir que el crac del 1929, va marcar l’inici de la crisi i en va agreujar els seus efectes.

De la crisis borsària a la depressió econòmica:
Durant els anys posteriors, el capitalisme va canviar i va començar la guerra més devastadora de la història, la II Guerra Mundial. La caiguda dels valors de les accions a Wall Street va tenir un efecte en cadena que va afectar molt negativament tot el sistema productiu i financer nord-americà.
La primera repercussió de la caiguda borsària fou l’esfondrament bancari. Més de 7.000 bancs van haver de tancar entre 1929 i 1933. Van ser incapaços de recuperar els préstecs que havien concedit per a l’especulació · i a més a més tampoc no van poder recuperar els diners que ells mateixos també havien fet servir per especular.
· La població va retirar els dipòsits bancaris davant el temor a un tancament. Així, sense líquid, els bancs posaven a la venda més accions, que no trobaven comprador, repatriaven capital prestat a l’estranger o tancaven.
· Quan va entrar en crisi el sistema bancari es van restringir els crèdits amb què subsistien moltes empreses. La conseqüència va ser el tancament de moltes indústries, les quals, prèviament, van llançar al mercat tots els estocs acumulats des de 1925.
· Aquest excés d’oferta productiva va fer caure els preus, mentre que la desocupació va créixer fins a afectar el 26 % de la població l’any 1933.
· La capacitat adquisitiva de la població baixava, per la qual cosa la crisi de sobreproducció s’agreujava.
En definitiva, les fortes relacions de l’economia internacional van facilitar que la crisi iniciada als EUA s’escampés ràpidament i perillosament arreu d’Europa i les seves colònies i per Amèrica del Sud. Els mecanismes d’exportació de la crisi van ser tres:
· La repatriació de capital duta a terme pels bancs nord-americans que reclamaran els préstecs.
· La caiguda dels preus als EUA, que van deixar els de la resta de països sense competitivitat davant de la facilitat per l’exportació.
L’aplicació d’un proteccionisme aranzelari als EUA.

Conclusió General:
Els EUA van passar a liderar l’economia mundial al mateix temps que experimentaven un fort creixement econòmic degut a l’augment de la producció i demanda, a la construcció, als béns de consum durador...Va augmentar el nivell de vida que unit amb la bona marxa de l’economia va generar un clima d’optimisme (els feliços anys 20).
El creixement de les cotitzacions en borsa va animar a molts estalviadors a invertir els estalvis i es genera una bombolla especulativa.
A finals de 1929 les cotitzacions van deixar de pujar i després van caure molt depressa, això va provocar una recessió profunda que es va estendre ràpidament a nivell mundial: depressió dels anys 30.

Comparació amb la crisi Actual:
Així doncs, tal i com hem pogut observar, és evident que ambdues crisis no son igual, però si que és cert que existeixen moltes semblances entre elles.
En primer lloc destacar el moviment de la borsa, ja que podem afirmar que el valor real del índex americà pràcticament es triplicà des del 1995 fins al 2000, i des d’aleshores fins a mitjans del 2008 va arribar a perdre un 60% del seu valor. Tanmateix, és interessant remuntar-nos al any 1924 per observar un comportament similar, ja que els preus bursatils van triplicar de 1924 al 1929 fins que finalment van iniciar un descens que es va produir del 1929 al 1932.
Així doncs, hem de ser conscients del fet que no podem resoldre els problemes utilitzant els raonaments que vam emprar per a crear-los. Com ja em pogut veure la crisi actual té molts elements nous caracteritzats per la insostenibilitat mediambiental en aspectes com la bombolla urbanística, la crisis alimentària, el canvi climàtic, l´esgotament de recursos, etc. Tornar a reincidir en aquestes polítiques, encara que fora des d´una vesant neokeynesiana, seria un gran error. Per tant, considero que cal potenciar el consum i la inversió que genera llocs de treball, però no de qualsevol manera.
A la vegada que comencem a treballar per fer front a la desfeta econòmica actual, hem de redirigir l´economia en la via de la sostenibilitat mediambiental. En la direcció de les energies alternatives (com sembla que Obama vol potenciar) i l´estalvi energètic. Fomentant el transport sostenible, (tren, transport públic, etc.) en lloc de crear infraestructures a lo loco. Impulsant una agricultura que pensa en la sobirania alimentària i la qualitat ecològica dels aliments. Apostant d´una vegada per totes per a la investigació i el desenvolupament, en definitiva, Desenvolupant els grans serveis públics, etc.Els perills d´una nova barbàrie com la patida després de la crisi de 1929 amb la segona guerra mundial, no es poden menysprear. A la insostenibilitat en la manca de recursos naturals com l´aigua, els aliments, els metalls, el petroli, etc... s' afegeixen ara els problemes que ja comença a generar el canvi climàtic i que s´agreujaran any rera any.

En definitiva m’agradaria dir que cal, i es pot, donar solució als mateixos allunyant els perills d´una nova barbàrie. Però les solucions passen necessàriament per dos conceptes: el socialisme i el respecte al medi ambient. Dit d´una altra manera: l´ecosocialisme.